adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era.  [...]

trista. Fer un temps trist. Un carrer trist. Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! Deplorable . Van tenir una fi ben trista. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. Anteposat al substantiu, insuficient [...]

Acció de transposar; l'efecte. La transposició d'un mot en una còpia. La transposició d'un adjectiu en un substantiu per mitjà de l'article. Transposició de termes en una equació. En mat., permutació que intercanvia dos elements i deixa fixos els altres [...]

senyor. Anteposat al substantiu, molt gran, considerable, excel·lent. Caram, quin senyor cotxe! M'he comprat una senyora butaca.  [...]

sumptuoses. En ling., estructura integrada per unitats lingüístiques jeràrquicament organitzades. La construcció passiva. La construcció causativa. construcció absoluta Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda deslligada gramaticalment de la [...]

? Denominació, qualificació. De sant no en té sinó el nom. Aquest rei va merèixer el nom de Gran. Categoria lèxica que inclou les categories dels substantius i dels adjectius. Substantiu 2. Nom masculí, nom femení. Les regles de formació del plural dels noms. nom [...]

En direcció de baix a dalt, d'un lloc a un altre de més alt. El globus tardarà a caure: encara va amunt. El teu estel ha arribat molt amunt, més amunt que el meu. Tal casa està situada més amunt que tal altra. Pot posposar-se a un substantiu. La formiga se t'enfila [...]

mitològics o de certes idees personificades. Símbol amb què es representa un sant. En fil., caràcter essencial d'una substància. En lòg., allò que hom afirma o nega d'un subjecte. En gram., mot o grup de mots adjuntats a un substantiu qualificant-lo o determinant-lo [...]

Acció de derivar o de derivar-se. La derivació del riu en aquests tres canals. Un canal de derivació. Obrar per derivació sobre el canal intestinal mitjançant purgants enèrgics. Un substantiu obtingut per derivació. La cosa derivada. Branca d'un circuit, conducte [...]

precís. Categoria lèxica constituïda per mots que s'anteposen al substantiu amb el qual concorden i respecte al qual aporten una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més precís i definit. L'article i els demostratius pertanyen a la [...]